Una mica d'història

L'any 1915, aproximadament, un escocès que treballava en una fàbrica de suro de Palamós va observar la gran quantitat de canyes Arundo Donax que creixien als voltants de la població. En aquella època la canya s'utilitzava per a la fabricació de cistells, a l'hort i en tasques de construcció. Aquest escocès, anomenat Smith, és probable que hagués tocat algun instrument i, per tant, coneixia de què estaven fetes les llengüetes.

Smith va parlar amb un cisteller i li va demanar si podia aconseguir-li algunes canyes molt dures per enviar a Escòcia. El cisteller en va recollir algunes mostres i Smith li va donar una direcció on enviar-les.

Després d'uns quants intercanvis provant diferents tipus de canya, el cisteller va rebre la seva primera carta des d'Escòcia, escrita en anglès.

En aquells moments el senyor Smith no es trobava a Palamós i el cisteller no va entendre res del què li deien des d'Escòcia.

Una nit, passejant per la badia de Palamós, el cisteller es va trobar amb un amic seu, en Julio Perxés, que treballava en la mateixa fàbrica on havia estat Smith, el qual entenia l'anglès i, assabentant-se de l'existència de la carta, es va oferir a traduir-la. 

El text demanava una petita quantitat de canya i el propi Perxés es va oferir a contestar la carta i enviar algunes mostres de bona qualitat. El cisteller en va estar molt satisfet i ho deixà tot a les seves mans.

Julio Perxés

Julio Perxés va comprovar les possibilitats de negoci amb els subministraments de canya i va començar a fer conjectures per un pla de recol·lecció de bona canya. Durant l'any següent Perxés va enviar petits paquets amb mostres de tubs de canya a fabricants de Glasgow i es procurava la devolució de les canyes inútils, toves, a fi d'obtenir coneixements i experiència en la selecció de canya de la millor qualitat.

Finalment en Julio Perxés va decidir posar en marxa el negoci juntament amb el seu cunyat, en Francisco Medir i, no se sap ben bé perquè, la fàbrica va rebre el nom de Medir en comptes de Perxés.

Aquest va ser el principi de la indústria de la canya a Palamós i amb el temps i l'experiència aquests dos cunyats van aconseguir una alta qualitat en la selecció de les canyes. Ells van investigar els sòls adequats on la planta aconsegueix més vigor i van aconseguir una sèrie de plantacions pròpies als voltants de la vila. A mesura que la indústria creixia més plantacions eren posades en marxa i la recol·lecció de la canya procedent d'altres punts de Catalunya es va anar fent necessària. 

A partir dels anys 40 va ser el fill d'en Francisco qui va assumir la continuïtat del negoci, en Lluís Medir Perxés el qual l'impulsà, el modernitzà i el va fer créixer. Poc a poc es va passar de subministrar únicament la matèria primera a diferents fabricants de llengüetes de tot al món, a oferir als músics els productes totalment acabats.

Actualment els seus tres fills són els propietaris del negoci que ja ha acomplert més de 100 anys.

Francisco Medir - Lluís Medir, 1970

Agost 1956 Reportatge sobre Medir a Piping Times

Musikmesse 2013. Frankfurt

Instal·lacions actuals